El Club Atletisme Figueres es fundà el 10 d’octubre de 1996. Nasqué com a hereu de la desapareguda secció d’atletisme del Club Natació Figueres, que els anys vuitanta destacà en l’àmbit estatal amb atletes com l’olímpica Imma Clopés, les germanes Eva i Núria Velasco o Concepció Ramada. Aquest grup d’atletes, dirigit per Josep Maria Quintana i Jordi Blanch, competí a la Lliga estatal, tot i entrenar-se en unes pistes no reglamentàries de pols de marbre.
El nou CA Figueres revitalitzà l’atletisme de la ciutat. L’any 1999 s’inaugurà el nou estadi «Albert Gurt», en homenatge al marxador figuerenc, i el 2000 s’uní a altres clubs gironins per formar el Girona Costa Brava, nom sota el qual competien els atletes a partir de la categoria cadet. El club treballava, doncs, amb l’escola d’atletisme en l’àmbit local i comarcal, i amb el Girona Costa Brava en les competicions catalanes i estatals.
La temporada 2016-2017, la nova junta presidida per Margarida Clopés, va decidir emprendre una trajectòria en solitari en què els atletes de totes les categories competirien, per primera vegada en la seva història en tots els nivells, nacionals i estatals, amb el nom de Club Atletisme Figueres.
Apunts per a la història de l’esport figuerenc. Per Josep M. Bernils
ATLETISME La primera notícia que trobem sobre aquest esport en forma de competició és de l’any 1909 amb curses a peu, de velocitat, mig fondo i obstacles, organitzada per l’Sport Figuerenc. Les tornaren a repetir en el 1910 amb unes carreres a peu de resistència sobre 3 quilòmetres i de velocitat sobre 200 metres al Passeig Nou. El 1912 es féu un campionat d’atletisme amb cinc proves i que fou organitzat per l’Sport Club Empordanès, que havia estat fundat en aquell any com el primer club de futbol de Figueres i que fou una secció del Casino Menestral. Posteriorment, el 1918, un grup de joves feia exercicis d’atletisme a l’Horta de l’Institut i, en el 1919, de llançament de pes i de disc i carreres de salts, entre els quals despuntava Juli Sunyer
Però fou l’any 1924 quan aquest esport va començar a practicar-se seriosament de la mà de Joan Pineda i Trèbol. Nadiu de Barcelona (1901-1944) als quatre anys ja estava a Figueres d’on eren els seus pares. Va treballar de marbrista. També va ser el massatgista de l’equip de la Unió Esportiva Figueres. Gran aficionat de l’atletisme va iniciar-se a l’especialitat del cros i practicava els 100, 400, 800 i 1.500 metres llisos. Va residir una petita temporada a Barcelona on va vestir la samarreta Club de Futbol Barcelona. Formant part de la selecció catalana va participar en els campionats d’Espanya de l’any 1928 celebrat a Santander on va aconseguir el títol de campió. Després va córrer a la Jean Bouin. En aquest mateix any va formar una penya atlètica dins de la Unió Esportiva Figueres que va promoure la primera volta a peu de Figueres que es corria el dia de Reis i que es va mantenir al llarg de quatre anys. Tenia un recorregut de 7 quilòmetres. Aquesta cursa portava aparellat el campionat provincial de cros. A la volta, hi corrien els millors atletes barcelonins i, en el segon any, Pineda va aconseguir el segon lloc. Es van fer quatre edicions, però poc després aquest esport va decaure. L’any 1930 el Centre d’Excursions i Sports va inciar classes d’atletisme per als seus socis amb una quota de cinquanta cèntims l’any. Poc després, en el 1932, un altre grup d’amics va formar una nova secció atlètica que va tenir molts de triomfs i que forma l’època més florida d’aquest esport a Figueres. El grup l’integraven Soms, Duran, Bartrina, Segarra, Rovira, Vives, Llauró i un de molt jovenet, Albert Gurt. Per falta d’instal·lacions a Figueres aquesta secció s’hagué d’inscriure al GE i EG de Girona. L’any 1935 aquests atletes van escriure una pàgina glo- 222 Apunts per a la història de l’esport figuerenc L’any 1980 es van inaugurar les pistes d’atletisme amb motiu dels Jocs Escolars. riosa amb motiu de celebrar-se els campionats generals júnior de Catalunya a l’Estadi de Montjuïc de Barcelona. Soms, Bartrina i Duran van quedar campions de 200, triple salt i 100 metres, respectivament. Els tres foren seleccionats per prendre part als campionats d’Espanya. En els campionats de Catalunya de l’any següent Duran i Bartrina aconseguiren els títols de 100 i 200 metres llisos el primer i els 400 metres tanques el segon. Soms va quedar subcampió de 400 i 200 metres llisos. Vives va saltar per sobre de sis metres i Llauró quedà finalista en disc. Gurt tenia una gran facilitat per córrer sense esforç i s’inclinà per la marxa atlètica. Malauradament la Guerra Civil el va agafar en edat militar i fou mobilitzat. Va tornar a practicar en acabar aquell conflicte. El seu historial és impressionant: set vegades campió de Catalunya, quatre d’Espanya, dos rècords nacionals i tres vegades preseleccionat olímpic, sense poder participar per haver retirat Espanya la participació nacional. La marca de Gurt estava a poques dècimes del que fou campió olímpic i en una cursa va aconseguir la millor marca del món sobre cinc milles, encara que no fou homologada. A Albert Gurt li ha estat concedida la Fulla de Figuera per l’Ajuntament de Figueres (1955), la medalla nacional i de la província al Mèrit Esportiu (1972) i la de la Generalitat de Catalunya com a Forjador de l’Esport Català (1987). Encara que un cop acabada la guerra es feren algunes proves atlètiques amb algunes carreres pedestres pels carrers de Figueres per part del Frente de Juventudes, que era l’organització juvenil del nou règim sorgit de la guerra civil, no fou fins al 1946 quan es tornà a formar un equip atlètic aquesta vegada com una secció de la Unió Esportiva Figueres que va organitzar un primer festival amb curses, salt i la cinquena volta a peu a Figueres. També van participar als Campionats de Catalunya on es proclamaren campions de la categoria de debutants. Els atletes eren: Coll, Torres, Reig, Amat, Ros, Freixa, Romans, Sánchez, Geli, Arderiu, Moneret i Tribulietx. Coll es va proclamar campió de Catalunya de 110 metres tanques. Joan Tribulietx va morir d’un atac de cor l’any 1982 mentre participava en la I Marxa dels Masos de l’Empordà. En memòria seva es va establir el Memorial Tribulietx. Posteriorment es va fer atletisme per part del Club Natació Figueres. Entre altres activitats l’any 1984 va organitzar la I Maraton de l’Alt Empordà en un recorregut que passava per les poblacions de Figueres, Peralada, Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Vilacolum, Fortià, Vila-sacra, Vilatenim i Figueres. Figueres no va disposar de pistes d’atletisme fins l’any 1980 que es van emplaçar en el Complex Esportiu i que foren inaugurades per les fires amb els Primers Jocs Escolars. Feia deu anys que havien estat iniciades les obres de les pistes i restaven sense acabar. El conseller d’esports de l’Ajuntament de Figueres, l’Albert Gurt, fou qui va aconseguir ajuts oficials amb els quals es pogueren acabar les instal·lacions l’any 1991. Vuit anys més tard foren reformades i l’Ajuntament va acordar nomenar-les amb el nom d’aquest atleta.